El mileurista

Todos en nuestro país hemos oído hablar en alguna ocasión del término mileurista. Se define como mileurista a aquel individuo cuyos ingresos no suelen superar los 1.100€/mes. Su perfil es el de una persona nacida entre la última mitad de la década de los 60 y la primera mitad de los 80. Es la generación más preparada de la historia, son universitarios y saben idiomas, pero nadan en un mar sobresaturado de titulados y de sueldos bajos. Otros términos parecidos se acuñaron con anterioridad para definir una situación parecida, como los J.A.S.P anglosajones ("Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados"), o los Freeters japoneses.

Hasta hoy el paradigma del/la mileurista es el de un/a joven treintañero/a académicamente muy bien preparado/a y en continua formación. Los que han sido capaces de emanciparse comparten piso de alquiler con otros mileuristas, no tienen coche ni hijos. El tiempo que no dedican al trabajo lo aplican al ocio o a seguir ampliando su currículo académico. Están mejor formados que sus jefes pero esa generación precedente les impide acceder a puestos mejor retribuidos, pero aún en el caso de que eso no fuera así tampoco habría oportunidades para todos. Se comunican utilizando las nuevas tecnologías como internet o el teléfono móvil, son individualistas y no se sienten parte de ninguna clase social.

Interessant article, basat en un estudi de la consultora Ernst&Young i els comentaris de dos dels seus executius en relació als processos d'Outsourcing, que revisa l'evolució de l'externalització d'activitats de les empreses des de les que menys valor aporten fins anar-se acostant al nucli del negoci. Comenta que la actual conjuntura econòmica hauria d'afavorir l'augment de l'externalització al no aportar només reduccions de cost, cosa sempre desitjable, si no una major flexibilitat i major especialització en la gestió de processos per fer-los més eficients.

En aquest sentit existeix una total coincidència amb la proposta que DIAG3 llença al mercat, el "MAS POR MENOS" : Fer més competitiva, més eficient y eficaç la cadena de subministrament per menys cost, menys estructures.
D'altre banda es comenten els frens que hi ha a l'externalització des de el punt de vista de les empreses espanyoles, sent tots ells mes de caire "psicològic" que de criteris econòmics o empresarials tots ells al voltant de la falta de confiança, pèrdua de control,... però s'aclareix com superar aquest situació. Al nostre parer las claus son la màxima implicació des de el desenvolupament inicial del projecte d'outsourcing així com el seguiment constant de l'activitat externalitzada realitzades pels "partners". Es per això que DIAG3 considera de vital importància la consideració de "soci estratègic" per part de l'empresa contractant tanmateix com la monitorització (amb eines desenvolupades al respecte com SC2) i la comunicació transparent amb l'empresa.
Finalment, no us perdeu l'ultima frase de l'article, del CEO de NIKE, pensem que es cap a on anem però... vosaltres, què en penseu?

Per llegir l'article complet cliqueu aqui.

Jordi Moreno

Una de les millors pràctiques de negoci que s'han estès més ràpidament a tot el món, ha estat l'externalització de determinats processos "non core" de les empreses, com una eina per a l'expansió més eficient i un increment en la productivitat dels processos de negoci.
Per tant, les decisions d'externalització s'han convertit en decisions de gran importància en la direcció estratègica de l'empresa. Les noves tecnologies, el canvi cultural, una clientela més exigent, i una oferta més especialitzada i més intensa, han provocat que cada cop més empreses hagin externalitzat part de les seves activitats per a centrar-se en les seves competències bàsiques.
Considerar l'externalització com una estratègia implica que l'empresa ha d'escollir de forma coherent els processos a externalitzar, tenint en compte en la decisió l'anàlisi de la Cadena de Valor i de les competències bàsiques, que existeixen avantatges o raons i riscos estratègics que estan associats al procés d'externalització, i que ha de permetre mantenir o incrementar l'avantatge competitiu.
Per tant, l'adopció d'una determinada estratègia com pot ser l'externalització, pot millorar els recursos i capacitats, generant tant un millor resultat organitzatiu, com una millor rendibilitat i un millor nivell de servei i qualitat.
Quan l'activitat té una alta influència en l'avantatge competitiu de l'empresa cal un alt nivell de control estratègic d'aquesta, pel que aquesta activitat hauria d'estar desenvolupada internament al suposar un alt nivell de risc externalitzar-la. Però quan l'activitat té una baixa influència en l'avantatge competitiu el control que cal és baix, per la qual cosa el risc que suporta l'empresa és mínim donat que no perd aquest avantatge.
L'Outsourcing Institute distingeix dos tipus de raons del per què les empreses decideixen externalitzar les seves activitats: raons tàctiques i raons estratègiques. Dins de les raons tàctiques, la principal raó es la reducció de costos, ja que les empreses subcontractades estan més especialitzades, sent més eficients que l'empresa client. Addicionalment s'aconsegueix una flexibilització del cost, convertint els costos fixos en variables d'acord amb les necessitats estacionals de la companyia. Considerar a l'externalització sota una perspectiva estratègica, suposa ampliar els motius per externalitzar considerats tradicionals, com són l'estalvi de costos o la manca de capacitat en un moment determinat, a motius relacionats amb l'avantatge competitiu a llarg termini. L'externalització estratègica suposa reconèixer que les capacitats dels proveïdors són superiors a les de l'empresa i per tant és un soci que aportarà valor en el desenvolupament i creixement de la companyia. Quan les organitzacions opten per l'externalització, es fan més flexibles, més dinàmiques i estan preparades per afrontar millor els canvis i les oportunitats que se'ls hi presentin.

Oriol Laporte

Amb un parell d'indicadors... potser et canvia la cara

No cal tenir una ment prodigiosa per saber que si no mesurem les coses mai les podrem conèixer i, per tant, canviar-les. Evidentment, aquesta màxima es totalment aplicable al control de la Cadena de Subministrament.  La necessitat de disposar d'indicadors de qualitat per a avaluar el bon funcionament dels processos empresarials es quelcom conegut i reconegut des de fa molts anys. El que pretenem amb aquest article es fer-nos conscients d'una sèrie d'adjectius elementals per a la bona praxis.

Simples

Tenen que aportar la informació exacta de mesurables concrets de forma clara, amb unitats de mesura senzilles i entenedores. El valor i la unitat de l'indicador han d'aportar tot el necessari, sense càlculs posteriors per a entendre-ho.

Mesurables

L'única forma d'entendre el missatge que aquests ens transmeten es dimensionant-los envers un objectiu fixat per l'estratègia de l'empresa, pels pressupostos, ... D'aquesta manera podrem tenir tant la visió directa del valor com la relativa amb l'objectiu.

Útils

Els indicadors han de ser útils per a les persones als qui van dirigits. Ni pocs indicadors ni massa: els necessaris per a poder prendre les decisions que s'hagin de prendre envers la Cadena de Subministrament i amb la periodicitat adient.

Barats, flexibles i automàtics

No ha de ser necessària una inversió enorme, s'ha de poder fer de forma relativament barata doncs la tecnologia actual ho permet sense invertir massa diners.
Ha de ser possible modificar els indicadors en el moment en què els canvis en els processos així ho necessitin; aquesta flexibilitat aportarà encara més valor al sistema doncs no caldrà esperar massa per a disposar de nous indicadors per seguir treballant en noves millores.
Els indicadors han de funcionar sols, sense intervenció humana. Si no automatitzem els processos de comunicació entre els diferents sistemes de gestió i el magatzem de dades dels indicadors estarem gastant diners sense sentit.

Independents tecnològicament

Han de ser independents tecnològicament per superar la heterogeneïtat dels sistemes de l'empresa, agrupar tots els indicadors en un sol sistema per facilitar-ne l'administració i presentació, i poder canviar sistemes sense canviar el dels indicadors, únicament els processos de comunicació que els relacionen.
També es interessant que els indicadors es presentin als usuaris basant-se en tecnologia web. A part de la facilitat de programació que aporta, permet que l'usuari hi pugui accedir des de qualsevol ordinador amb un navegador, independentment del sistema operatiu que el suporti. A més, si facilitem l'accés al sistema des de Internet, els usuaris podran accedir als indicadors des de qualsevol ordinador que hi estigui connectat, fins i tot dispositius mòbils com telèfons i ordinadors de butxaca.

Martí Poch